L’Agencia Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) , la Comissió de Llibertats i Informàtica (CLI) i el Departament d’Educació han presentat tres nous manuals pràctics dirigits a menors amb la finalitat de conscienciar-los de les amenaces a la intimitat i a la privacitat que representa la publicació de les seves dades personals a Internet, així com proporcionar-los recomanacions pràctiques per evitar situacions de risc i fer un bon ús de les tecnologies d’informació.
Les guies, dirigides a joves d’entre 9 i 17 anys, s’inclouran al pla d’acció tutorial de les escoles i instituts catalans i es poden baixar des de la Xarxa. Se n’han editat tres versions adaptades a les necessitats de cadascun dels cicles educatius als quals s’adrecen:
- Per a infants de 9 a 11 anys (educació primària)
- Per a joves de 12 a 14 anys (educació secundària)
- Per a joves de 15 a 17 anys (batxillerat o formació professional)
Font: Generalitat de Catalunya
Com saber com…
22 Novembre 2008
Practicopedia és un directori amb informació pràctica sobre qüestions de tota mena. Des de com preparar una truita de patates, a com saber l’IRPF de la meva nòmina, com estalviar en temps de crisis, què fer si pateixes una cremada, com vestir-se per a una entrevista de treball o com utilitzar un determinat programa d’ordinador.
Aquest lloc web neix amb la vocació de fer la vida més fàcil als usuaris amb la publicació de multitud d’informacions, serveis, programes o dades que ofereixen consells pràctics per a la realització de les tasques del dia a dia i facilitar les mateixes.
Els continguts de la Practicopedia estan agrupats per categories (menjar i beguda, esports, educació, electrònica, finances personals, legal, moda i bellesa…) per facilitar l’accés a la informació.
Cadascun dels trucs/consells publicats es denomina Practicograma. Encara que aquest és un web molt audiovisual, els practicogrames poden ser textos, gràfics i vídeos de curta durada. Neix amb 4.000 vídeos pràctics i 2.000 en text.
Els usuaris podran obrir perfils individuals i pujar els seus practicogrames. L’objectiu del lloc és que una de les grans vies de creixement de la Practicopedia vingui de la mà d’aquests.
Internet s’ha convertit en una eina d’ús generalitzat tant entre els adults com entre els més joves amb un gran potencial educatiu i d’entreteniment. Peró també ha comportat l’aparició de riscos per als menors i cal que pares i educadors estiguin prou informats per tal d’ajudar els menors a navegar per Internet de manera segura.
Al web Internet segura trobareu nombrosos consells. Aquesta web forma part del programa liderat per la Fundació Catalana per a la Recerca (FCR) per sensibilitzar la ciutadania de l’ús segur d’Internet, i així contribuir a la creació d’una cultura de la responsabilitat que permeti a infants i adolescents beneficiar-se cada vegada més d’Internet.
La Fundació Catalana per a la Recerca (FCR) és una institució privada sense afany de lucre que té per objectiu bàsic promoure el desenvolupament tecnològic i científic i difondre’l entre la societat civil de Catalunya.
Al web Internet segura es recullen consells per a educadors i pares per tal d’ajudar els infants i adolescents a navegar amb seguretat:
√ Familiaritzar-se amb Internet. Per poder ajudar els usuaris més joves cal que els adults coneguin també aquest mitjà.
√ Parlar obertament amb els menors i adolescents sobre l’ús d’Internet i intentar crear un clima de confiança perquè ens informin sempre que vegin alguna cosa que no els agrada o que els fa sentir incòmodes.
√ Navegar junts per la xarxa, així podrem ensenyar-los a navegar de manera segura i donar-los recursos, perquè sàpiguen utilitzar Internet responsablement. Per exemple, podem comentar amb ells la diferència entre publicitat i contingut educatiu o d’entreteniment i mostrar-los exemples de cada cosa.
√ Informar-se sobre els instruments de prevenció que són programes informàtics que permeten els adults prevenir l’ús que els menors fan d’Internet.
√ Preguntar en els centres educatius quina política de seguretat segueixen.
√ Establir regles bàsiques de seguretat a la llar i en el centre educatiu.
√ Col·locar l’ordinador de casa a una sala comuna a la vista de tothom.
√ Ensenyar als menors i adolescents a navegar amb seguretat per tal de distingir els continguts recomanables i comunicar-se de manera positiva.
√ Cercar llocs web segurs adreçats a infants o adolescents.
√ Davant un possible problema, reaccionar a temps, parlant amb el menor i trucar a la policia o algun altre organisme adient.
La prevenció del frau a Internet
4 Agost 2008
La prevenció dels fraus que proliferen per Internet és l’objectiu d’una iniciativa posada en marxa per l’Institut Nacional del Consum (INC), organisme dependent del Ministeri de Sanitat i Consum.
La intenció del Ministeri de Sanitat i Consum és difondre als 21 milions d’internautes espanyols una sèrie d’orientacions perquè ningú sucumbeixi davant reclams que constitueixen un frau i en els que cau un número important de consumidors. Organismes oficials i associacions que lluiten contra aquest tipus de pràctiques a Internet estimen que els intents de frau a través de la Xarxa s’han multiplicat per 8 en els primers mesos de 2008 respecte a 2007.
Les orientacions de Consum es poden veure a la pàgina web del INC (www.consumo-inc.es) amb tres exemples típics d’aquests fraus: la suposada venda de productes cars a preus irrisoris, subhastes fraudulentes i diversos enganys que utilitzen com a ganxo loteries oficials.
CAR PHISING
La mecànica de la primera de les modalitats de frau exemplificades en la web consisteix a oferir productes, com automòbils, a preus de ganga (car phising). Normalment aquests preus no solen ser molt superiors als 3.000 euros, encara que es tracti de vehicles de luxe. La condició és que el pagament s’efectuï per sistemes d’enviament de remeses de diners per eludir la legislació sobre blanqueig de capitals.
Aquest sistema de pagament no permet que el comprador pugui disposar d’una factura emesa pel venedor que reflecteixi la raó del pagament. Aquest últim tracta normalment, a més, de revestir el negoci de veracitat oferint el pagament i el transport a través de suposades empreses intermediàries.
EL FRAU DELS PREMIS DE LOTERIES
El segon exemple fa referència als fraus de loteries, freqüents a la Xarxa. En aquest cas el consumidor rep una notificació d’una empresa en la qual li informen que ha guanyat un premi de loteria. El “certificat de premi” sol venir a nom del propi consumidor i suplanta logotips i símbols d’administracions públiques i de loteries d’Espanya i altres països.
Al ciutadà se li demana el pagament d’unes taxes administratives prèvies al cobrament del muntant del premi, normalment en quantitats inferiors a 3.000 euros, també a través d’empreses dedicades a l’enviament de remeses de diners. El premi anunciat, per descomptat, no arribarà mai.
SUBHASTES A INTERNET
El tercer tipus de frau es produeix a través de portals de subhastes a Internet. Els estafadors posen a la venda un article inexistent a un preu molt temptador. Quan el consumidor guanya la subhasta, el venedor li contacta i li proposa el pagament, normalment per empreses d’enviament de remeses de diners.
L’única manera d’evitar aquest frau és seguir les indicacions que poden trobar-se en la pròpia pàgina web de la subhasta i intentar recollir la major informació possible sobre el venedor. Els portals solen oferir “Politicas de protección al comprador” que cal tenir sempre en compte a l’hora de licitar per un article.
EL “PHISHING”: DIRIGIT ALS USUARIS DE BANCA ONLINE
Una altra modalitat de frau: el phishing mitjançant el qual els estafadors intenten obtenir dades dels comptes bancaris per buidar-los. Pel nombre de peticions que reben les empreses de seguretat en el web, s’estima que el 75% dels intents de frau per aquest procediment tenen com a objectiu usuaris de banca en línia.
El fet més freqüent és que l’intent d’engany es produeixi a través de correus electrònics que enllacen amb pàgines que simulen ser d’una entitat bancària. Des d’allà demanen dades confidencials, com el número secret, cosa que un banc real no faria mai, sota l’excusa, per exemple, d’incrementar les mesures de seguretat.
Aquestes són les normes que cal seguir per evitar caure en aquest frau, elaborades per l’Entitat Pública Empresarial Red.es:
√ No atengui a correus electrònics escrits en idiomes que no parli: la seva entitat financera no es dirigirà a vostè en aquest idioma si abans no ho han pactat prèviament ni li demanarà mai les seves dades en cap idioma.
√ No atengui a correus enviats per entitats de les quals no és client en els quals li demanin dades íntimes o que afectin a la seva seguretat.
√ No atengui a sortejos o ofertes econòmiques de manera immediata i impulsiva.
√ No atengui a correus que li avisin del cessament d’activitats financeres rebuts per primera vegada i de manera sorprenent.
√ No atengui a correus dels quals sospiti sense confirmar-los telefònica o personalment amb l’entitat signant.
